Saltar al contingut Saltar a la navegació Informació de contacte

Història i patrimoni

EL PATRIMONI DE CIUTADILLA: Pel que fa al patrimoni del municipi destaquem el Castell, l'església parroquial de Sant Miquel Arcàngel, la casa museu de Cal Valls, l’ermita de Sant Roc , els vestigis del Convent Dominic del Roser i una quinzena de llocs on s’han documentat restes arqueològiques pertanyents a diversos períodes culturals, que van des de possibles restes de sepulcres de fossa a la riera de Boixerons a una vil•la romana als Obacs. Cal esmentar per la seva importància el fragment de ceràmica àtica de figures negres que ha donat nova llum al comerç grec en les terres de ponent i que es localitzà en un pla situat a la vora del castell de Ciutadilla. També cal esmentar els materials de sílex trobats a les partides del Tossal dels Emprius, de Salmorany, de les Deveses, dels Perellons i del Coll de la Portella. De restes ibèriques, a més de les del pla del Castell, n'hi ha de documentades a les Deveses, amb abundant ceràmica no gaire lluny de la teuleria, on fins fa poc hi havia un forn de ceràmica que treballava l’argila dels voltants. A la vora dreta del riu i en la mateixa vall s’han localitzat restes d’època romana en els Obacs, on es trobà un rellotge de sol romà, fet amb pedra del país; també hi ha materials romans a la partida de Sant Roc.

UNA MICA D'HISTÒRIA

Com altres pobles d’aquestes terres, el poblament s’inicià al voltant de la torre-castell i va créixer de dalt a baix, com Guimerà, Rocafort i d’altres. El castell de Ciutadilla és ja esmentat l’any 1029 en una sentència arbitral que obliga als veïns del lloc a refer les muralles del castell. Posteriorment ja l'any 1165 trobem el testament de Bernat d’Oluja, senyor de Ciutadilla i feudatari de Guillem de Cervera, el qual, trobant-se mortalment ferit, féu una deixa de suo dominico a Santa Maria de Ciutadilla, amb l’objecte que tothora un clergue hi pogués residir i servir Déu; en el testament s’anomena també el castro de Ciutadilla . En el segle XIII es coneixen plets entre els homes del castell de Ciutadilla i els del veí castell de Nalec, sobre les aigües del Riu Corb vers els anys 1265-80. A la Cort de Barcelona i Girona del 1358 es fa al·lusió a Gispert de Guimerà com a senyor de Ciutadilla.

El domini de Ciutadilla sempre fou dels Guimerà fins a la fusió d’aquesta família amb el llinatge dels Meca, barons de Castellar del Vallès, a la fi del segle XVII. En la guerra de la generalitat contra el rei Joan II, l’onze d’octubre de 1462 Guerau de Guimerà, senyor de Ciutadilla, fou declarat enemic del Principat i donada l’ordre que li fossin confiscats els béns, que 10 anys després ja se li havien retornat.

El segle XVI fou l’època daurada de Ciutadilla, tant per la reconstrucció del castell, un magnífic palau residencial, com per l’edificació del convent del Roser, per part dels Guimerà. Al segle XVII, Ramon de Guimerà va significar-se com a exponent del partit català durant la guerra dels Segadors i el setembre de 1640 fou nomenat plenipotenciari de la diputació del General per a concertar amb França un ajut militar.

L’any 1702, Josep de Meca-Caçador i de Cartellà, baró de Castellar del Vallès, fou creat marquès de Ciutadilla per haver adquirit el domini de Ciutadilla per part de la seva muller Elisabet de Cardona-Rocabertí i de Guimerà, baronessa de Sant Mori, títol que amb posterioritat li reconegué el rei-arxiduc Carles III. El títol de marquès de Ciutadilla el 1788 va passar als Cortés de Andrade, el 1824 als marquesos de Sentmenat i, finalment, el 1971 als Sagnier.

Entre els seus antics senyors cal destacar, per la incidència que tingueren en les lletres catalanes medievals, Isabel de Relat, filla de Berenguer de Relat tresorer de la reina Elionor de Sicília, muller de Pere el Cerimoniós, la qual es va casar amb Gispert de Guimerà, senyor de Ciutadilla l’any 1372. Va conèixer Bernat Metge, que des del 1371 ocupava el càrrec d’ajudant de registre al Palau Reial Menor de Barcelona, i aquest li dedicà el 1388, després de passar moltes penes, la traducció de Griseldis , obra llatina de Petrarca: “A la molt honorable e honesta senyora madona Isabel de Guimerà.”

FILLS IL·LUSTRES DE CIUTADILLA

*GUILLEM DE GUIMERÀ I D'ABELLA (Ciutadilla s.XIV - Barberà de la Conca 18/6/1396)
President de la Generalitat de Catalunya en el període 1376-1377, nomenat per les Corts de Montsó de 1376.

Fill de nobles, ingressà jove a l'Orde de l'Hospital de Sant Joan de Jerusalem a on farà una carrera fulgurant. Es manifestà un magnífic gestor al front de la batllia d'Amposta i del govern de la comanda de Villel, ambdues tasques encomanades per Sanç d'Aragó. S'enfrontà amb el rei Pere el Cerimoniós qui acabà per empresonar-lo, tot i que finalment es reconcilien fins al punt que Guillem de Guimerà col·laborarà amb el monarca en la campanya contra Jaume III de Mallorca al Rosselló. Les seves capacitats militars, de gestió i la bona sintonia amb el rei, el fan ser membre permanent de les Corts en representació del braç eclesiàstic.

El punt més alt de la carrera política es donà a les Corts de Montsó de 1376, a on Guimerà es nomenat President de la Diputació del General. Tot i la seva bona capacitat militar i de gestió, en aquest període se li retreu una poca clara gestió econòmica en favor de l'Orde de l'Hospital. Amb tot, la seva importància el va fer formar part de l'ambaixada que visità el papa Gregori XI.

Degut a les acusacions que rep, presenta la seva dimissió a les Corts de Barcelona de 1377 i es concentrà en l'administració del regiment del gran priorat de Catalunya . Morir el 1396 al castell de Barberà de la Conca, i es generà una disputa que duraria vint anys sobre el repartiment de la seva fortuna entre els seus familiars, creditors i l'Orde de l'Hospital.

*EDUARD FABREGAT CASTELLS (Ciutadilla 24/8/1886 - Vic 15/9/1976)
Superior General dels religiosos missioners del cor de Maria.

*TERESA PRATS MARTÍ (Ciutadilla 8/1/1895 - Barcelona 27/7/1936)
11/9/1920 Ingressa a la congregació de les germanes Dominiques de l'Anunciata. 
Víctima de la guerra civil espanyola, va ser morta pel sol fet de ser monja a la muntanya del Tibidabo el 27/7/1936
20/10/2007 Beatificada a Roma en la cerimònia de canonització de màrtirs

*JAUME MIR VIME (Ciutadilla 22/12/1889 - Tarragona 29/7/1936)

Jaume va estudiar dos anys en el Seminari Conciliar de Tarragona.

Més tard va ingressar en el Postulatat claretià de Barbastre.

El dia 18 d’agost de 1906 es va traslladar al Noviciat Claretià de la Universitat de Cervera amb els seus condeixebles i Començà el Noviciat.

El 25 d’agost de 1907 professà en la Capella Reial com a Claretià. Acabada la carrera fou ordenat sacerdot el dia 20 de juliol de 1915 a Solsona pel Bisbe Valentí Comellas.

L’apostolat del P. Jaume Mir fou la càtedra. Especialista en ciències exactes, va ser un professor molt brillant de Metafísica. El record dels seus alumnes a Cervera (1915-1925), a Solsona (1925-1932) i a Tarragona (1932-1936) és d’un professor excepcional. Els superiors van enviar el P. Jaume Mir a les Universitats de Friburg, de París i de Roma. El P. Mir va obtenir les màximes qualificacions en els seus estudis. I gràcies als seus coneixements, va poder millorar el nivell científic tant dels Col·legis claretians com del mateix Seminari Conciliar de Tarragona.

El P. Jaume Mir Vime formava part de la Comunitat Claretiana de Tarragona. El mes de juliol de 1936 havia estat predicat Exercicis Espirituals a les Germanes Carmelites de la Caritat en el seu Col·legi de l’Espluga del Francolí. Donada la situació que es vivia en aquells dies va decidir demanar un passi al Comitè de l’Espluga del Francolí i aquests li van respondre que calia anar a Montblanc. El dia 29 de juliol va pujar al cotxe del Comitè i el mateix dia 29 fou assassinat en el turó de l’Oliva de Tarragona.

El 13 d'octubre de 2013 fou beatificat en la cerimònia de beatificació de 522 màrtirs del segle XX que es va celebrar al Complex Educatiu de Tarragona. Fou la beatificació més nombrosa de la història de l'Església Catòlica.

*JUAN MONYARCH ESPINA (Ciutadilla 7/11/1921).
Membre fundador de la Coral Sicoris Club de Lleida.

A la dècada dels 70 començà a fer maquetes de pedra a escala d'edificis emblemàtics de la població i la província de Lleida que actualment es poden visitar al museu de Casa Valls.
-Antiga ermita de Sant Roc de Ciutadilla
-Convent del Roser de Ciutadilla
-Castell de Ciutadilla
-Seu Vella de Lleida
-Palau de la Paeria de Lleida
-Parròquia de Sant Llorenç de Lleida
-Santuari de la Mare de Deu de les Sogues, antic convent trinitari de Bellvís