Turisme
Llocs d'interès
Castell
Fortalesa medieval del segle XI que fou reconstruïda i transformada en palau residencial a finals del segle XVI. Es va mantenir intacta fins a l’any 1835 i restà habitada fins al 1908.
Des del punt de vista estratègic rep la protecció de les depressions del riu Corb, el barranc de Boixeró, el turó dels Emprius i els plans de Sant Roc. Es creu que abans hi havia una masmorra i un passadís secret que anava des del castell fins a l’església parroquial de Sant Miquel i cap al Convent del Roser.
Cal destacar, especialment, l’alta torre de l’homenatge de set plantes, en les tres últimes hi ha uns finestrals renaixentistes amb influències gòtiques i de la qual s’hi divisa una magnífica panoràmica de la zona. També constava d’una escala renaixentista i un pati d’armes.
L’any 1949 fou declarat Bé Cultural d’Interès Nacional (BCIN).
VISITES GUIADES
Diumenges, visites guiades de 11 a 13 h. Es pot fer la visita guiada al castell, trucant al tel. de l’Ajuntament 973 303 010
amicscastell@ciutadillamedieval.cat, www.castelldeciutadilla.cat
BREU DESCRIPCIÓ DEL CASTELL
La descripció arquitectònica del Castell de Ciutadilla – del qual coneixem una llegenda recollida per J. Amades- ha estat realitzada, de mà mestra, per Monreal De Riquer.
L’antic castell medieval es transformà en magnific palau, però mantingué curiosament la silueta i el caràcter de fortalesa exterioritzat en l’alta torre de l’homenatge i en els sòlids murs que s’adapten a la irregularitat del terreny. En això difereix de gairebé tots els edificis anàlegs de les terres lleidatanes, els quals, arribat el segle XVI, es convertiren en palaus, sumàriament fortificats, de planta regular.
El fort desnivell del sòl obligà a bastir murs en diverses avinenteses, la qual cosa fa summament difícil la distinció de les èpoques de les successives reformes i ampliacions del castell.
El Conjunt determina una planta quadrangular bastant irregular, entorn d’un pati trapezoïdal. Això pel que es refereix al recinte interior, ja que a la part forana s’observen restes d’un mur tosc, de pedra petita i sense treballar, corresponent a un recinte exterior. Aquest mur tenia espitlleres i, alçat en la part més alta del turó, era destinat a defensar el profund desnivell que a guisa de fossat forma l’albacar entre ambdós recintes. En canvi, el mur extern del nucli residencial es de carreuada grossa, amb finestres de llinda, moltes de les quals estan cobertes d’un requadre que trenca la motllura amb un arquet conopial. El coronament d’aquest mur és de merlets grans amb garfis i fins i tot hi ha garfis damunt una tronera. A la planta baixa es repeteixen les espilleres simples de tipus antic.
La fesomia d’aquest mur ens dóna ja les línies generals de la història constructiva del monument: estructures medievals, gairebé totes del segle XV, transformades en el XVI, època a la qual corresponen les finestres. Davant de dues d’aquestes finestres i en diferents plantes, hi ha uns curiosos sortints des dels quals hom pot pouar aigua de la cisterna exterior, oberta al peu del mur.
L’element més remarcable, pel que fa a la silueta del castell, és la gallarda i altíssima torre de planta rectangular, adossada a un dels angles o més aviat carregada damunt la mateixa cantonada. La seva elevació correspon a la de set plantes, de les quals les tres més baixes presenten el mur compacte, sense obertures de cap mena. Damunt d’aquestes , n’hi ha tres més, en cada una de les quals s’obre una preciosa finestra renaixentista amb regustos gòtics, segons el tipus tan elegant i tan freqüent a Catalunya fins a mitjans segle XVI. Són de llinda sota un requadre mixtilini que deixa un petit timpà decorat amb un blasó. El darrer cos de la torre és el de la terrassa, rodejada d’un parapet amb espitlleres en forma de botzina.
En una de les cares laterals de la torre hi ha un matacà a mitjana altura, i un altre dalt de tot de la cara que mira a l’interior del recinte, és a dir, que aquest matacà domina el pati. Això ens indica que en ple segle XVI encara no es considerava supèrflua la fortificació, i amb aquesta defensa es preveia la possibilitat que el pati fos ocupat per l’enemic i la gran torre el darrer reducte dels defensors.
Com ja hem assenyalat, tota la torre és de magnífica construcció i correspon a una obra tardana, però sota seu observem els rudes materials d’una altra torre molt més antiga que indubtablement tingué el mateix emplaçament.
Si de la torre estant seguim el mur descendent, trobarem a una distància de pocs metres una altra torre molt més petita, esmotxada i evidentment més antiga.
Aquesta segona torre flanqueja i protegeix el portal d’entrada al castell, que és doble i adovellat en mig punt, però que ara es troba gairebé totalment esfondrat. Per aquest portal es passa al pati, esplèndid de forma i dimensions, que constitueix el centre de la mansió.
En la desolada ruïna actual del castell, que deixa el descobert les diverses estances, amb les parets rompudes i els sostres ensorrats, hom pot veure d’un cop d’ull la complexitat de la construcció i les distintes mans que en temps diversos contribuïren a realitzar-la. Hi ha voltes de canó, arcs baixos de mig punt, arcs apuntats, arcs rebaixats i arcs també de mig punt, però més esvelts i tardans. Aquests elements, en el mateix ordre de llur enumeració, corresponen aproximadament als segles XII, XIII, XIV, XV i XVI.
La juxtaposició de tipus tan diferents esdevé confusió total per la remoguda de pedres que l’edifici ha sofert, com si hagués experimentat un terrible terratrèmol.
Un cop passat el portal, trobem a mà esquerra, una llarga crugia, la qual, degut al desnivell del terreny, ocupa el lloc d’una planta subterrània; aquí veiem arcs transversals, uns de mig punt i altres apuntats. A la testera s’obre un porta semicircular de grans dovelles. La construcció és tosca i desigual i correspon a les parts més antigues de la fàbrica.
La crugia de la cara frontal té una planta baixa, coberta amb volta de canó apuntat, on hi ha sitges, piles de pedres i altres indicis d’haver estat destinada a magatzem de queviures. La travessa una escala que surt a l’exterior per una poterna. Damunt la crugia hi ha un espaiós saló amb cinc arcs transversals rebaixats que devien sostenir un sostre de bigues. El mur té espitlleres senzilles.
Al racó de la dreta del pati hi ha l’escala noble, de línies gòtiques, damunt un arc rampant, i que dóna accés al pis principal. Fins no fa molts anys, aquesta escala estigué coberta per una preciosa galeria renaixentista, formada per dos arcs damunt els graons i tres damunt el replà, tots ells sostinguts entre si per fins balustres. Era potser l’escala catalana més bella del segle XVI, com pot veure’s a les fotografies fetes uns quants anys. L’escala, desemboca en una bonica portalada de pillastres clàssiques, coronades en forma de frontó triangular. Sota l’escala hi ha una cisterna blasonada.
Finalment, la crugia que veiem a la dreta des de l’entrada del pati, té una planta baixa oberta amb arcs rebaixats i al damunt s’aixequen dos pisos amb finestres de llinda i de fines motllures. Els salons d’aquesta part devien ser els principals i corresponen a la darrera etapa de la construcció, per bé que aprofiten en part murs vells, cosa que fa que s’hi observin materials d’aspecte molt divers.
Hi ha un bon nombre de sales amb magnífics escalfapanxes de pedra; s’observen, a més, d’altres detalls de gran refinament, que permeten que ens fem una idea de la sumptuositat que en temps no pas gaire llunyans oferia aquesta meravellosa mansió senyorial.
Església parroquial de Sant Miquel
Situada gairebé al cim del poble, al peu del castell. L’edifici data del s.XVII, però hi ha documents de l’any 1165 que ja parlen d’una primitiva església dedicada a Santa Maria. L’interior es caracteritza per una gran sobrietat amb una sola nau amb voltes de creuria i sense absis.
Una arcada lateral guarda un sarcòfag gòtic amb estàtua jacent del segle XVI que pertanyia a la família dels Guimerà. Encara que ha perdut la seva policromia original s'hi pot apreciar l'escut i l'espasa que era de Gispert de Guimerà. El cap del senyor reposa sobre dos coixins amb els símbols de l’heràldica familiar. L’espasa és plena d’escuts dels Guimerà. Als peus hi ha el cos d’un lleó que significa valentia.
Tot l'edifici exterior i interior és vestit amb carreus ben escairats. A l'exterior és interessant observar la rosassa, els contraforts, les petites mènsules de la cornisa de la façana sud amb quatre relleus (dues cares d'home i dues d'animals), les marques dels picapedrers i, si es puja una mica pel camí del castell, es pot tornar a contemplar la teulada de l'absis, coberta amb les antigues lloses de pedra.
També hi destaquen les dues capelles laterals, el terra enllosat i les rosasses que donen llum a l’interior.
Ermita de Sant Roc
En els solitaris plans de Sant Roc, a 3 km de Ciutadilla i a 628m d’altitud s’hi troba la petita ermita dedicada al sant. La devoció de Sant Roc arrenca de la pesta de còlera del 1720. En agraïment al sant per deslliurar al poble de la pesta van aixecar l’ermita. Com que no hi havia diners per pagar un mestre d’obres van fer-la ells mateixos i en record dels familiars perduts. A partir del 1975 es torna a construir encarada en direcció al Sant Crist de Balaguer, a la Noguera. El dilluns de Pasqua el poble hi va en romeria.
Cases pairals : cal Maimó, cal Freixador, cal Valls
Són cases pairals amb la façana de pedra,que daten del segle XVII i que tenen finestres allindades amb motllures.
De totes elles en destaquem especialment Cal Valls. Aquesta casa va ser entregada en herència al consistori l’any 2005 i l’any 2010 s’hi van fer unes importants obres de restauració.
Algunes referències històriques de Cal Valls
- Família de teixidors de lli d’Aguiló que posa els peus a Ciutadilla, en casar-se l’any 1683 Josep Valls amb Magdalena Ivanyes, filla d’una casa de teixidors d’aquesta vila.
- Es pot dir que de 1700 a 1943 tota la vida del poble i part de la comarca passa per Cal Valls.
- Administradors del Castell de Bellpuig, omnipresents al Castell de Ciutadilla, tenen contacte amb tots els marquesos.
- Mantenen estretes relacions amb beneficiats de Bellpuig i de Barcelona, i amb el domer de la catedral de Barcelona.
- Gran vinculació amb els dominics del Convent del Roser de Ciutadilla; hi tenen la sepultura familiar i el darrer prior mort a casa seva.
- Tenen propietats a diferents indrets del país, com a Tarroja del Priorat i a Utxafava (Vila-sana).
- Prestadors i negociants. Fan tractes amb la carnisseria del Bou de Tarragona, participen en negocis de vanos, de mules, d’exportació de vins, en la fundació d’una societat mercantil, etc.
- Tenen fassina, serradora, molí d’oli i molí de farina propis. Aquest patrimoni industrial els permet donar sortida a tota la producció.
- L’any 1920 fan portar la llum a casa seva quan encara no n’hi ha al poble. Tenen telèfon abans que ningú al poble i es mostren sempre oberts al progrés i a la modernitat.
- En tot temps batlles, jutges,... en fi, remenant les cireres. Carlistes, fundadors de la falange al poble...
- Domingo Valls Tomàs 1857-1943 fou tinent honorari de l'exèrcit espanyol, diputat provincial tradicionalista per Falset-Gandesa, cap provincial tradicionalista de Lleida. El seu fill Antoni es casa amb Isabel de Calaf Jové, cosina germana del president de la Generalitat Lluís Companys Jové.
- A l’arxiu de Cal Valls hi trobem algunes curiositats:
- Hi diu que per aquestes contrades l’any 1700 s’hi cultivava seda i lli.
- Informació sobre els saquejos de les tropes de Carles III, dues vegades, i les de Felip V, vuit vegades. Els soldats van prendre les collites de 1708-1709-1710 i 1711.
- Parla dels danys que causà la gran rovinada de l’any 1726.
- 1751 documents sobre el preu dels grans a la plaça de Tàrrega.
- 1769 bonificacions per subministrar llits i diferents estris a la tropa.
- 1776 Francesc de Clota, procurador general del Duc de Sessa, fa procurador seu a Domingo Valls, comerciant de Ciutadilla.
- Informa de la crema d’oliveres de l’any 1800, s’hagueren de socar.
- L’any 1809 són convidats a formar part d’una croada per defensar-se dels francesos.
- Del 1808 al 1815 el marquès els deixa 200 quarteres de blat per satisfer les urgències de la guerra i abastir la tropa.
- El 1818 any de gran penúria “...se han tenido que ausentar de sus casas, se hallan mendigando por el principado, están aguardando la cosecha con vivas lágrimas...”
- 1939 informes sobre persones i cases del poble en referència a la destrossa d’imatges religioses, de campanes, etc.
El Convent del Roser
En Època Moderna, coetàniament amb la segona fase del castell de Ciutadilla, es construeix el convent dominic del Roser, al peu del camí d’accés al poble des de la carretera de Montblanc a Tàrrega en un espai que fa de rotonda entre dos camins.
Aquest convent fou fundat l’any 1582 per Gispert de Guimerà i les obres començaren el mateix any, finalitzant quatre anys després. Malgrat que la comunitat dominica prengué possessió del convent en 1586, la mort del fundador, pocs mesos després de l’inici de les obres, feu que la construcció de la totalitat de les estructures s’allargués fins a un segle. Segons les fonts documentals, “el 2 de desembre de 1642 els religiosos dipositen 140 lliures pel retaule major del convent i més endavant donen a Ramón de Guimerà (successor del fundador del convent) 240 lliures per cooperar amb el cost de la construcció del claustre”.
El convent, d’estil renaixentista amb alguns elements de gòtic tardà, destaca pel rosetó de l’església, el campanar, les gàrgoles, la trona amb motius heràldics, el frontispici representant la Mare de Déu del Roser, Sant Domènec i Sant Tomàs, així com un sarcòfag renaixentista pertanyent al fundador.
Era un convent de reduïdes dimensions tant l’església com les dependències conventuals i mai tingué una comunitat nombrosa.
Durant la guerra del Francès els frares abandonaren el convent. Durant el Trienni Liberal també el convent fou abandonat, quan la casa fou suprimida temporalment.
Arribada la desamortització de 1835 a la comunitat només hi restaven dos membres, el prior i un laic, el sacerdot, que es quedà com a titular de la parròquia de Ciutadilla. El convent restà abandonat i caigué en la ruïna. L’any 1845 serví d’ostatge pels obrers que treballaven a les carreteres. L’any 1896 l’església perdé la taulada i es van salvar alguns elements de mobiliari així com els sarcòfags de la família dels fundadors.
L’any 1937 es va enfonsar la volta i el costat dret de la nau de l’església. Als anys 50 els carreus foren aprofitats per construir la sala parroquial del poble i reconstruir el campanar de Sarral i el frontispici es va col·locar en el vestíbul de l’església del Roser de Reus.
Finalment, durant el 2015 i el 2018 es va realitzar unes campanyes d’excavació, en les que es va realitzar la neteja de la zona i una primer rebaix de l’enderroc de tot el complex.
A dia d’avui es pot identificar la forma de l’església, com també algunes estructures externes, associades a les estances conventuals i al pati del complex.
Molins i rius
A finals del segle XIX hi havia una estreta relació entre els molins i els rius, ja que agafaven la força de l'aigua per treballar. Dels molts que n'hi havia en destaquem tres.
*El molí del convent situat prop de l'església i el convent. Es construí al segle XVI i s'abandonà el 1836 a causa de la desamortització de Mendizábal.
*El molí del senyor que està situat a la part esquerra del riu Corb. L'últim moliner es deia Tric Trac de Nalec i el molí deixà de funcionar l'any 1935. Encara s'hi poden trobar tres moles i una llinda amb l'escut heràldic del senyor, marquès de Ciutadilla. Actualment hi viuen els senyors que treballen les terres del marquès de Ciutadilla.
*El molí del Valls també estava al marge esquerre del riu. Lúltim moliner era una dona que es deia Amparo i deixà de funcionar el 1962. Actualment l'Ajuntament de Ciutadilla treballa per recuperar-lo i fer-lo visitable.
Rutes
La Bovera i el riu Corb SL - Sender Local
Petit recorregut circular pel curs mitjà del riu Corb, amb sortida i arribada al monumental poble de Guimerà. Molt bona vista des de la Bovera.